Get all 5 Carles Dénia releases available on Bandcamp and save 30%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of MUSSOL, CANT ESPIRITUAL, L'HOME INSOMNE, EL PARADÍS DE LES PARAULES, and TAN ALTA COM VA LA LLUNA.
1. |
Ara o mai
06:00
|
|||
|
ARA O MAI
Ara que rebufa fort la tramuntana
Ara que m'allunya del port la rissaga
Ara que no encerte a arrumbar esta barca
malmesa i corcada
Ara que m'assetjen tempestes i onades
Ara que s'eleven com negres murades
Ara que s'afona profunda la quilla
i s'inclinen les bandes
No em caldran reforços, ni cap salvaguarda
ni marineria, ni focs de bengala
ja només cal fer-li humils precs
a la rosa dels vents que m'empara
I serà ara o mai
ara que camine sol per la corda fluixa
ara que el retorn fa més por que la caiguda
I serà ara o mai
ara que no bull la cassola dels meus somnis
ara que tinc veles i vents contradictoris
Lliure i en pau
viuré pendent de l'últim raig de llum
de l'última poncella del jardí
Ara que rebutje el món a canonades
Ara que els dimonis m'arrapen les cames
Ara que no queda ni un gram de desig,
ni de fam, ni de ganes
Ara que soc pedra de braç reballada
Ara que el meu pas és de bèstia engabiada
Ara que del peix només resta la cua,
l'espina i l'escata
Baixaré a les fosques dels meus soterranis
buscaré per caixes, calaixos i armaris
el primer record, la primera memòria
del meu calendari.
I serà ara o mai
ara que camine sol per la corda fluixa
ara que el retorn fa més por que la caiguda
I serà ara o mai
ara que no bull la cassola dels meus somnis
ara que tinc veles i vents contradictoris
Lliure i en pau
viuré pendent de l'últim raig de llum
de l'última poncella del jardí
allà on floria aquell bell narcís de foc
que un dia en mi habitava
faré un abrigall
d'aquella barraqueta al mig dels horts
i creuarem per séquies i bancals
allà on floria aquell bell narcís de foc
Serà la mà invisible,
la mà que fa i desfà entre bambolines.
La sort de l'últim moment,
la soga i el clau ardent
Quan tot semblava impossible
Lenta caurà
la pluja que arruixa el meu cap.
Caurà sobre el forment i brotarà
el vers que no naix, que haurà d'esperar
la pluja que arruixa el meu cap
|
||||
2. |
Puc veure a través
03:18
|
|||
|
PUC VEURE A TRAVÉS
Puc veure a través,
pessigar el llebeig,
segellar els oblits,
oblidar els turments,
turmentar els bocins,
embassar l’amargor
en un pot ple de mel,
encerar el perfum
d’una flor sense rusc.
Puc veure a través
retornar al bressol,
ser de nou qui vaig ser,
un nounat sense nom
i avortar mar endins
entre el plàncton latent,
caminar pel desert
entre dunes de foc
i sentir la cremor,
conspirar contra el vent,
emergir des del fons,
ésser llum dislocada,
emergència ambulant,
sanguinària derrota,
submergir-me i nedar
entre el tot del no-res,
i callar, fredament,
quan ningú ja ho espera
Puc veure a través,
a través de l'udol,
a través de la veu,
de la tanca dels mots,
del cresol de la nit,de la fosca del sol,
del silenci esgarrat
dels allaus i la pols
de l'esbós de la llum.
de les urpes del llop.
|
||||
3. |
Oda apatxe a València
06:07
|
|||
|
Ser en rambla d'asfalt i urbanitzada
corbs arrreu esperant carronya meua
gossos ser molt millors que ànima apatxe
i embrutar mocassins de merda cara.
Home blanc no parlar la meua llengua
com la tribu voler esmicolar-la
jo ocultar en carrers de llum escassa
i escoltar el soroll de festes cultes.
Endinsar-me en cinemes pornogràfics
i deixar masturbar-me a velles riques
jo llepar els forats més indigestos
sense dret a escopir ni a beure aigua.
Jo perdut en ciutat que assenyalar-me
passos meus ser de whisky i cocaïna
fer pudor des dels peus fins als testicles
jo orinar-me al damunt de l'ombra meua.
No tenir ni una lluna a la butxaca
nit profunda expulsar-me de les coses
no saber construir cap esperança
temps no córrer sinó per oblidar-me.
Jo tornar a reserva ple de nafres
com un gos malparit fugint del poble
a cabanya la mare dormir morta
contemplar i plorar i perdre un somni.
Ramon Ramon Cor desmoblat (2004
|
||||
4. |
||||
|
DEL DESTÍ EN TINC PROU DE SABER/ QUAN LA NIT D'AMOR DAVALLA
Del destí en tinc prou de saber
les desgràcies que m'envia
i amb què l'esperança entropessa.
Deixa'm anar al pas de la meua pròpia sort.
¿Has sentit dir que una ombra es quede mai quieta?
Quan la dissort prop l'he tinguda,
somrient l'he defugida,
com fa la lluna plena,
que més brilla com més negra li és la nit.
Maleït siga el temps que m'ha tocat de viure!
(Ibn Yanniq/ J.Piera)
----------------------------------------------
Quan la nit d'amor davalla
aquell que dorm no sap
quan pateix un amant i quant amaga
(Al-Russafi/ J.Piera)
|
||||
5. |
Cançó del llaurador
02:28
|
|||
|
CANÇÓ DEL LLAURADOR
Tant com estime la terra, ai mare!
I no vull ser llaurador, ai mare!
Jo no vull ser llaurador
No vull fer verema a França, ai mare!
Jo vull treballar ma terra, ai mare!
Jo vull treballar ma terra
Qui és que obliga el llaurador, ai mare!
A deixar sa mare terra, ai mare!
Per ell mil malediccions
Ovidi Montllor
|
||||
6. |
Si poguera
04:49
|
|||
|
SI POGUERA (C.Dénia)
Si poguera enfilar barrancs i sendes de pedra,
i assolir les crestes més altes de la muntanya,
com crissàlide embolicar-me en capoll de seda,
i fer muda per despullar-me de pell humana.
Canviaria el nas per musell i la mà per salpa,
i la boca per gargamella d'ullals farcida,
per poder custodiar a força de queixalada
les ossades i altres despulles de carn podrida.
Si jo poguera me'l deixaria
perque este món jo mare no l'entenia...
Si poguera jo perdre l'hàbit de la paraula,
conversar amb el crisantem i la clavellina,
entonar amb veu d'estornell melodia estranya,
i emetre un rugit ferotge de bèstia esquiva.
Com un cèrvol ferit de mort per un raig de lluna
bramaria embojit d'amor en nit estelada,
vessaria per boca meua violenta escuma,
i beuria l'aigua dels tolls i de la rosada.
Si jo poguera me'l deixaria
perque este món jo mare no l'entenia...
Si poguera estendre les ales de garça blanca,
i deixar-me caure de tos des de dalt d'un cingle,
i de sobte tornar-me peix de lluenta escata,
nadaria corrent amunt per trobar el vincle.
Quan arribe la mà que invoca a les criatures
i ens reclame per retornar la prestada vida
gaudiré del darrer instant mentres este dure
rebolcant-me com un senglar en la tèbia argila.
Si jo poguera me'l deixaria
perque este món jo mare no l'entenia...
|
||||
7. |
La festa
04:25
|
|||
|
LA FESTA (J. Piera)
No hiha ningú. La festa s'ha acabat.
He apagat els llums del jardí. Grisors
matinals. Perfums. La lluna i jo somriem
de les nostres soledats. No hi ha ningú.
Fa poc, hi havia taules parades amb menjars
apetitosos, músics que tocaven melodies
d'altres temps, un tràfec de converses,
de coberts, de desitjos, de criatures,
d'adolescents adelerats per les foscors...
Ara hi ha cadires caigudes, papers tirats,
burilles esclafades, taules brutes:
botelles buides, plats runosos, estovalles
tacades, gots amb glaçons dissolts,
copes de cava trencades, peladures de fruites,
dolços fent-se agres, el cel silenci.
El que fa no res era present, ara és passat.
La grisa llum de l'alba al lluny, contemple
aquest mut espectacle d'apoteòsiques deixalles
com un soldat ferit mira al cam de batalla
després de la victòria. Silenci.
Algun gemec llunyà. El cant d'un gall.
Viure és només sentir passar la vida.
Celebrem el que hem viscut i el que vivim.
Més val celebrar el goig, sempre fugaç,
que no plànyer els plaers, ai!, perduts.
Tot és efímer, tot: delers i dolors.
No hi ha ningú. Només la nit anant-se'n
i jo, mut, fent el darrer brindis, sol.
|
||||
8. |
Als amics de tristor
03:50
|
|||
|
ALS AMICS DE TRISTOR
Als amics de tristor, però, els diria
que l'au del pit encara viu i nia.
Que ja vindrà la nit, i la mà freda
refusarà el lleu tacte de la seda
per a cercar d'una altra mà la mida
en allò que potser encara és vida.
Us recomane el sol i l'específic,
la tendra companyia, el frigorífic
on refredar els somnis vells, a cura
del grau de l'escaient temperatura.
I en conhort xicotet, la frase feta:
"Encara queda sol en la torreta".
Maria Beneyto
|
||||
9. |
||||
|
POEMA PER A LA NIT DE CAP D'ANY
(Bolonya, 31-XII-2013)
Ho enyorarem tot, la casa i la intempèrie,
haver-se quedat o haver deixat enrere,
la rauxa de l'ocell que migra mar endins,
el seny del gos que no té horitzó, que espera al llindar
i no sap eixir dels pocs carrers on pixa.
Enyorarem les nits d'eufòria, la música en penombra que s'albina
a cavall d'un somni,
i també les marxes funebres en lluminós migdia, lentes,
darrere un taüt dolç.
Clavarem, a martellades, un any vell a la creu
i a l'alba el desclavarem, li rentarem les ferides
i amb el nostre cor, sudari d'esperances,
l'embolcallarem per enyorar-lo sempre.
I de l'any nou enyorarem que viurà d'enyorança.
Enyorarem la solitud quan és un cérvol
perdut a la muntanya de l'amor,
i enyorarem l'amor quan és un infant
que es perd a la platja i no coneix ningú.
I quan per fi el desig es calme entre crepuscles sense aus
enyorarem l'orgasme com una àguila.
I quan per l'ànima puga nadar en el mar
perquè ja té el ventre dur com una quilla
enyorarem el dolor de la regla.
Així com la guerra enyora la pau, que és un arbre vinclant-se,
enyorarem amb les branques plenas de nius.
I correrem cap a casa després d'un dia xafogós
com qui es posa a cobert d'un ruixat.
Llavors ens desvestirem, ens estirarem al llit,
i quan el son ens puge càlid des dels peus, glop a glop
com la llet als pits de la partera,
notarem que del cap ens baixa el fred, gola avall
com un glaçó que no podem engolir.
I confusos com un gas inert no sabrem si obrir els ulls
per veure-ho tot
o si tancar-los més fort per somiar-ho tot. I tant farà.
Perquè ja sabrem que som en un nínxol o en un gerro o en un vent,
que la llum és un miratge, que la fosca n'és l'espill.
I no és que aleshores enyorarem haver visit
sinó que la Mort, com els remolins de sorra en el desert,
enyorarà la verdor d'un hort humil
que volgué ser paradís.
Ramon Ramon
|
||||
If you like MUSSOL, you may also like:
Scottish lever harpist Lucie Hendry's pastoral folk-jazz overflows with charm and melody.
go to album
Small Small
by Isaac Birituro & The Rail Abandon
featured on Bandcamp Radio Jun 28, 2022
go to album
featured on Bandcamp Radio Jan 19, 2024
go to album
A Pan-Latin folktronica odyssey that develops Bolivian music and culture into a roadmap for metaphysical growth and inner serenity.
go to album
Winter Of Discontent
by Knomad Spock
The British-Somali poet draws upon everything from leftfield folk to minimalist spoken-word, bound together by simple-yet-cutting wordplay.
go to album
featured on Bandcamp Radio May 19, 2020
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 26, 2016
go to album
